Experiència APS en el grau de Nutrició Humana i Dietètica (NHiD): colònies i campaments per a nens i joves amb diabetis mellitus tipus I

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524Introducció: Les estades dels estudiants de NHiD en colònies i campaments de nens i joves amb diabetis compleixen la funció pedagògica d’aprofundir en un camp específic de l’ensenyament com és l’aprenentatge del maneig d’aquesta patologia en situacions reals. Contribueix als coneixements teòrics adquirits a l’ensenyament i, alhora, ofereix servei a la comunitat transmetent als nens eines útils que afavoreixen l’autonomia i l’autocontrol de la diabetis. Objectius: · Reforçar la capacitat per resoldre situacions conflictives produïdes per la diabetis (Hipo- hiperglucèmies, cetonúries, etc.) · Incorporar conceptes i informacions relacionades amb l’aprenentatge del maneig de la malaltia a les activitats lúdiques · Evidenciar la importància de l’augment de coneixements i habilitats per a la millora del control · Destacar els efectes positius de l’exercici físic i aprendre a equilibrar les dosis d’insulina i la ingesta Descripció: Activitat estructurada en forma de Treball Dirigit, assignatura optativa de 6 crèdits de caràcter eminentment pràctic que integra l'aprenentatge de continguts, amb competències, habilitats, valors i servei a la societat. Es porten a terme activitats diverses relacionades amb l’alimentació dels nens i joves amb diabetis que requereixen la implicació dels estudiants en el treball conjunt de l’equip multidisciplinari (metges, infermeres, dietistes, educadors en diabetis, monitors de lleure). Conclusions: l’equip docent de l’assignatura considera molt satisfactoris els resultats obtinguts amb aquesta experiència docent. Els estudiants descriuen la pràctica viscuda com una oportunitat d’aprenentatge altament gratificant que els proporciona coneixement i alhora autonomia

Anàlisi preliminar de la percepció i la gestió de les invasions vegetals en espais naturals protegits de Catalunya

Les plantes exòtiques invasores són considerades una de les més grans amenaces per als organismes i sistemes naturals nadius. Per tal de conèixer de primera mà la importància que atorguen a aquest problema els gestors dels espais naturals protegits, s'ha contactat amb les persones responsables de la gestió de les plantes invasores a diferents espais naturals de Catalunya, representatius de la diversitat d'ecosistemes que aquests acullen. A aquestes persones se'ls ha tramès un qüestionari dissenyat per a (1) avaluar la percepció del problema de les plantes invasores per part de l'Administració pública, (2) identificar les plantes que a judici dels gestors, suposen una major amenaça per als organismes, els sistemes naturals i els interessos humans, (3) fer un inventari de les mesures de gestió aplicades i, (4) fer una valoració econòmica preliminar dels costos associats a aquestes. S'han fet més d'una trentena de contactes, dels quals un 67 % han identificat les invasions vegetals com un problema per a la conservació dels hàbitats nadius als espais naturals corresponents. Aquests contactes han considerat que les invasions vegetals ocupen, en promig, el cinquè lloc respecte als altres problemes ambientals i de conservació de la biodiversitat. Han esmentat un total de 61 plantes invasores problemàtiques a la seva àrea de responsabilitat. L'espècie esmentada a més localitats ha estat Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis i Parthenocissus quinquefolia,. Trenta-una de les 61 plantes invasores problemàtiques han estat objecte de control, essent Ailanthus altissima l'espècie gestionada a més localitats, seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax i Cortaderia selloana. El control o eradicació són les mesures de gestió més utilitzades als espais estudiats, així com també les més valorades pels entrevistats. En total, s'estima que s'han invertit 151.020 $en la gestió de les plantes invasores als espais naturals estudiats. L'espècie que ha ocasionat més despeses econòmiques és Senecio inaequidens. No obstant, es desconeixen els costos exactes de moltes de les actuacions realitzades, fet que dificulta molt una quantificació econòmica precisa.Invasive exotic plants are considered to be one of the largest threats to native biodiversity. For this reason, we have undergone a compilation of data about the impacts and management strategies of invasive plants in some natural areas of Catalonia, which are considered representative for the ecosystems of this region. Our objectives are: to (1) evaluate the problem perception by public administrations, (2) identify those plants that represent a major threat according to environmental managers, (3) make an inventory of management strategies carried out in these natural areas, and finally (4) estimate the economic consequences of invasive plants management. The data has been obtained through the sending of questionnaires to environmental managers responsible for the management of invasive plants. We have performed more than 30 contacts, of which 67 threat for native biodiversity in their natural areas. These respondents have considered that biological invasions occupy, in average, the fifth place in relation to other environmental problems of the region. They have cited a total of 61 problematic invasive plants in their areas of responsibility. The species mentioned in more cases have been Ailanthus altissima, followed by Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis and Parthenocissus quinquefolia. Thirty-one of the 61 problematic invasive plants have been managed, being Ailanthus altissima the species managed in more places, followed by Carpobrotus edulis, Arundo donax and Cortaderia selloana. The control and eradication of these plants were the management strategies more applied in the studied areas, and they are also the most valuated by the respondents. A total of 151.020$ have been invested for the management of invasive plants in the contacted natural areas. The species that has caused major management costs is Senecio inaequidens. Nonetheless, the exact costs of most of the applied management actions are unknown to the respondents therefore an accurate economic valuation is quite difficult to achieve.Las plantas exóticas invasoras son consideradas una de las mayores amenazas para los organismos y sistemas naturales nativos, pero también tienen efectos sobre la economía, la sociedad y la salud humanas. Para conocer la importancia que otorgan los gestores de los espacios naturales protegidos a este problema se ha contactado con las personas responsables de la gestión de las plantas invasoras en diferentes espacios naturales de Cataluña, representativos de su variedad de hábitats. A estas personas se les ha enviado un cuestionario diseñado para (1) evaluar la percepción del problema de las plantas invasoras por parte de la Administración pública, (2) identificar las plantas que, a juicio de los gestores, suponen una mayor amenaza para los organismos, los sistemas naturales y los intereses humanos, (3) hacer un inventario de las medidas de gestión aplicadas, y (4) hacer una valoración económica preliminar de los costes asociados a éstas. Se han realizado más de treinta contactos, de los cuales un 67 % han identificado las invasiones vegetales como un problema para la conservación de los hábitats nativos en los espacios naturales correspondientes. Estos contactos han considerado que las invasiones biológicas ocupan, como media, el quinto lugar con respecto a los otros problemas ambientales y de conservación de la biodiversidad. Han mencionado un total de 61 plantas exóticas invasoras que están causando problemas en sus áreas de responsabilidad. La especie mencionada en más localidades ha sido Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis y Parthenocissus quinquefolia. Treinta y una de las 61 plantas invasoras problemáticas han sido objeto de control, siendo Ailanthus altissima la especie gestionada en más localidades, seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax y Cortaderia selloana. El control o erradicación son las medidas de gestión más utilizadas en las áreas estudiadas, así como también las más valoradas por los entrevistados. En total, se estima que se han invertido 151.020 $ en la gestión de las plantas invasoras en los espacios naturales contactados. La especie que ha ocasionado más gastos económicos es Senecio inaequidens. No obstante, se desconocen los costes exactos de muchas de las actuaciones realizadas, hecho que dificulta mucho una cuantificación económica precisa

El archivo histórico de la Universitat de Barcelona: recurso para la investigación en historia de las universidades

El artículo se inicia con una introducción a la historia del Archivo Histórico de la Universitat de Barcelona, en la que se recoge los hechos principales desde su inicio hasta la actualidad, pasando por sus diversos traslados hasta su ubicación definitiva en el edificio histórico de la universidad. Seguidamente, trata de los fondos históricos de la Universitat de Barcelona, desde tres perspectivas diferentes: se describe el cuadro de organización de fondos del Archivo Histórico como elemento que proporciona la comprensión global de conjunto documental de la universidad y facilita la descripción de los fondos; se identifican los fondos históricos destacados tanto por la época a la que corresponden como por su contenido, y se sugieren temas de estudio que se pueden realizar con los fondos históricos. El tercer apartado del artículo se refiere al servicio que se presta a los investigadores y a la sociedad en general, comentando específicamente los distintos servicios: de información y referencia, de co sulta, de reproducción y de préstamo. Finalmente, unas breves conclusiones en las que se destaca la importancia de los fondos históricos para el conocimiento y estudio del sistema educativo en Catalunya y Baleares y la importancia del subfondo de la Universitat Literaria de Cervera

Working Memory Deficits After Lesions Involving the Supplementary Motor Area.

Published: 23 May 2018The Supplementary Motor Area (SMA)—located in the superior and medial aspects of the superior frontal gyrus—is a preferential site of certain brain tumors and arteriovenous malformations, which often provoke the so-called SMA syndrome. The bulk of the literature studying this syndrome has focused on two of its most apparent symptoms: contralateral motor and speech deficits. Surprisingly, little attention has been given to working memory (WM) even though neuroimaging studies have implicated the SMA in this cognitive process. Given its relevance for higher-order functions, our main goal was to examine whether WM is compromised in SMA lesions. We also asked whether WM deficits might be reducible to processing speed (PS) difficulties. Given the connectivity of the SMA with prefrontal regions related to executive control (EC), as a secondary goal we examined whether SMA lesions also hampered EC. To this end, we tested 12 patients with lesions involving the left (i.e., the dominant) SMA. We also tested 12 healthy controls matched with patients for socio-demographic variables. To ensure that the results of this study can be easily transferred and implemented in clinical practice, we used widely-known clinical neuropsychological tests: WM and PS were measured with their respective Wechsler Adult Intelligence Scale indexes, and EC was tested with phonemic and semantic verbal fluency tasks. Non-parametric statistical methods revealed that patients showed deficits in the executive component of WM: they were able to sustain information temporarily but not to mentally manipulate this information. Such WM deficits were not subject to patients’ marginal PS impairment. Patients also showed reduced phonemic fluency, which disappeared after controlling for the influence of WM. This observation suggests that SMA damage does not seem to affect cognitive processes engaged by verbal fluency other than WM. In conclusion, WM impairment needs to be considered as part of the SMA syndrome. These findings represent the first evidence about the cognitive consequences (other than language) of damage to the SMA. Further research is needed to establish a more specific profile of WM impairment in SMA patients and determine the consequences of SMA damage for other cognitive functions.MH was supported by the Ramón y Cajal (RYC-2016-19477) research program (Spanish Ministry of Economy, Industry, and Competitiveness). MH also acknowledges financial support from the Diputación Foral de Gipuzkoa/Gipuzkoako Foru Aldundia (Programa FellowsGipuzkoa de atracción y retención de talento)

Com abordar la gestió dels documents administratius a les empreses: una reflexió des de l'experiència

L'article que es presenta és una reflexió sobre la gestió de la documentació administrativa en l'entorn de l'empresa. S'analitza, s'explica i s'exemplifica el mètode sistèmic de gestió dels documents administratius en l'organització. Es valora la funció i la tasca de la unitat gestora de la documentació administrativa com a actiu clau per a la gestió integral de la informació estratègica de l'empresa

Gypsum-exclusive plants accumulate more leaf S than non-exclusive species both in and off gypsum

Gypsum-exclusive species (gypsophiles), are restricted to gypseous soils in natural environments. However, it is unclear why gypsophiles display greater affinity to gyspeous soils than other soils. These plants are edaphic endemics, growing in alkaline soils with high Ca and S. Gypsophiles tend to show higher foliar Ca and S, lower K and, sometimes, higher Mg than non-exclusive gypsum species, named gypsovags. Our aim was to test if the unique leaf elemental signature of gypsophiles could be the result of special nutritional requirements linked to their specificity to gypseous soils. These nutritional requirements could hamper the completion of their life cycle and growth in other soil types. To test this hypothesis, we cultivated five gypsophiles and five gypsovags dominant in Spanish gypsum outcrops on gypseous and calcareous (non-gypseous) field soil for 29 months. We regularly measured growth and phenology, and differences in leaf traits, final biomass, individual seed mass, seed viability, photosynthetic assimilation and leaf elemental composition. We found all the gypsophiles studied were able to complete their life cycle in non-gypseous soil, producing viable seeds, attaining greater biomass and displaying higher photosynthetic assimilation rates than in gypseous soil. The leaf elemental composition of some species (both gypsophiles and gypsovags) shifted depending on soil, although none of them showed leaf deficiency symptoms. Regardless of soil type, gypsophiles had higher leaf S, Mg, Fe, Al, Na, Mn, Cr and lower K than gypsovags. Consequently, gypsophiles have a unique leaf chemical signature compared to gypsovags of the same family, particularly due to their high leaf S regardless of soil conditions. However, these nutrient requirements are not sufficient to explain why gypsophiles are restricted to gypsum soil in natural conditions

Seguimiento de un caso clínico: Desinserción de tríceps

Seguimiento de un caso clínico de una desinserción de tríceps total en su inserción distal asociada a una fractura por arrancamiento o avulsión del olécranon, que se re-insertó y su posterior rehabilitación fisioterapia

“No sé”: Resultados de un estudio a pequeña escala sobre las perpectivas de los profesores del portafolio europeo de lenguas

As one of the working groups belonging to the VOICES of the European Teachers Network (funded with support from the European Commission), Spanish members carried out an online survey of teachers’ experiences, knowledge and perspectives on the European Language Portfolio (ELP). With over 250 respondents in the Barcelona metropolitan area, the answers indicate that while there is a widespread interest, there is also an extensive lack of information concerning this language teaching and learning instrument. This text first describes the ELP’s general traits, provides a brief view into previous studies into the application of the ELP in the Spanish context, followed by an analysis of the responses to the online questionnaire and a discussion of findings.Como parte del proyecto europeo VOICES of the European Teachers Network (financiado con el apoyo de la Comisión Europea), miembros de un grupo de trabajo llevaron a cabo una encuesta ‘en línea’, enfocada a profesores de enseñanza primaria, secundaria y universitaria, sobre sus experiencias, conocimientos y perspectivas del Portafolio Europeo de Lenguas (PEL). Con más de 250 respuestas de profesorado en el área metropolitana de Barcelona, las respuestas indican que, si bien existe un interés global, también se detecta la falta de información referente a este instrumento para la enseñanza de lenguas. Este artículo primero describe brevemente el PEL, mira a algunos de los estudios sobre la aplicación del PEL en el contexto español, y finalmente discute los resultados del cuestionario